dilluns, 12 de setembre de 2011

Un Pla Estratègic per Premià de Mar

L'altre dia llegia a la escassa i pública premsa local, que la secció local del PSC-PSOE presentava el seu (sic) Pla Estratègic a la Junta de Portaveus. La notícia no aprofundia gaire en la qüestió però deia que el Pla "ha de regular el funcionament de diversos aspectes de la vida municipal", que "tant sols es va començar a traçar un document guia" i que "els portaveus dels grups municipals s’han tornat a convocar a finals de mes per seguir discutint aquesta qüestió".

La veritat és que sóc de la opinió que a Premià li cal un Pla Estratègic. Bé, potser no un Pla Estratègic com a tal, però sí que li cal saber què vol ser de gran, fer un exercici de reflexió i arribar a alguns acords globals. De problemes que en podríem dir estructurals n'hi ha uns quants i, si no s'hi posa seny i consens, el futur serà tan gris com el present. Més enllà d'aquest fet, Premià no és el centre de res... per molt que ens vulguin vendre això de la capital del Baix Maresme, el cert és que la influència i la capacitat d'atracció de Barcelona pel Sud i Mataró pel Nord, deixen en una més que dubtosa posició aquest títol. Cal per tant, un plantejament seriós sobre què és avui en dia Premià, amb què es compta i què s'hi pot fer en el futur (i òbviament, tenint en compte els condicionants del context actual i pressumiblement futur... hi ha rumors que alguns ja no lligaran mai més els gossos amb llonganisses).

Però no és això del que volia parlar. Si tot va com seria desitjable, temps tindrem de parlar-ne. Per la meva part, tinc una lleugera idea de quins són els problemes. També tinc alguna opinió sobre què s'hi pot fer, malgrat aquí em falta informació i moltes altres coses. I estic convençut que hi ha molta altra gent que també en té una d'opinió... no estaria pas de més que ens la preguntessin, no trobeu?

I és que justament aquí rau la qüestió: se coneix que els plans estratègics no són més que eines per generar consens (hi ha qui dirà il·lusió i aquestes coses, però sóc més aviat escèptic al respecte). El consens no és garantia de res, però permet afrontar les coses amb uns punts en comú i, d'alguna manera més o menys intensa, orientar les accions individuals vers un objectiu comú (o més o menys comú, ja sabem que el consens sempre comporta renúncies). Vaja, establir una base a partir de la qual treballar. Així, el senyor Alcalde i l'oposició, però també el botiguer de torn, el president de l'AMPA de no sé on, les entitats culturals i, sí, jo mateix també (i el meu veí, tot i que em sembla que passa bastant del tema), sabem a què atendre'ns si és que volem fer alguna cosa pel poble. Però clar, si li treiem el consens, de què cullons serveixen els plans estratègics?

Sóc de la opinió que el port s'ha de dinamitar i reduir-lo a la mida original... però el consens ho impedirà! :D


De plans estratègics n'hi ha de molts tipus però sembla ser que el que s'està cuinant a Premià és d'aquests últims, d'aquells que no saps perquè cullons serveixen i acaben indefectiblement en paper mullat o com a estratègia submergida per dotar de legitimitat algunes accions que només s'expliquen des d'una lògica política. Òbviament, hi ha marge més que suficient perquè canvïi la seva orientació, però el camí iniciat és ben complicat:
  • Sorgeix a iniciativa d'un partit, quan hauria de ser una cosa impulsada per l'Ajuntament, i d'una base eminentment tècnica (si més no, el procés).
  • Es debat en Junta de Portaveus, per si li faltava contingut polític. I sembla ser que serà així en endavant.
Això comporta que:
  • Es corre el risc que sigui una cosa prou amanida entre els representants polítics... oju, que són representants legítims, però no són els únics actors de i a la ciutat. I si es tracta de generar consens, encara menys (no oblidem que aproximadament una meitat de la població major d'edat va decidir abstenir-se, suant olímpicament de les opcions possibles inclós el vot en blanc o el vot nul).
  • S'obvien altres actors com ara els municipis de l'entorn o la Generalitat: ja em direu com s'ha d'arreglar el tema de la N-II, les platges o la Ronda del Maresme unilateralment...
  • Les possibilitats de la construcció compartida i la creació conjunta (altament improbables tot sigui dit) es tiren directament a les escombraries sense ni tan sols intentar-ho.
  • Al final, és molt probable que es faciliti a la ciutadania un document sobre el qual treballar. No és que em sembli una mala estratègia (cal simplificar la feina si no volem que s'enternitzi el procés), però clar, estarem més propers a la legitimitatzació que al consens, si és que és un document molt polític.

Premià és un poble complex: mirant les dades dels indicadors d'aquí dalt al bloc, ja ens en podem fer una idea. Més enllà de la seva complexitat social (que ratlla la dualitat, més o menys de Salses a Guardamar com de Santa Anna a Camp de Mar :D), urbanísticament és un nyap i el marge d'acció és molt limitat... per no parlar del potencial econòmic. Donades les circumstàncies, és a dir, uns recursos propis per al creixement molt limitats (i que ningú agafi el rave per les fulles, el creixement no només pot ser quantitatiu, entengui's com a millora), el gran valor del poble és la seva ciutadania... no perquè sigui millor o pitjor que la del poble del costat, però és l'autèntic (i diria que únic) ressort per tirar endavant algun gran projecte. I això vol dir acords i, per tant, participació. I moltes dosis d'enginy. Sense la implicació dels diferents actors socials (individals i col·lectius), els plans estratègics estan condemnats al fracàs. I això és especialment així a Premià.

Esperarem expectants nous esdeveniments.

Cap comentari:

Publica un comentari