dilluns, 8 d’agost de 2011

L'hora de fer Política (amb P majúscula)

Ara farà més de 10 anys, quan estudiava a la facultat, els professors ens parlaven sovint de la Política amb P majúscula i la política amb p minúscula. Si bé caldria precisar-ho molt, de forma simple podríem dir que, d'una banda, la Política fa referència a les idees, a les concepcions de la societat i el paper del govern i l'Estat en el mateix, és a dir, allò que en podriem dir el terreny ideològic. De l'altra, la política fa referència a les estratègies de partit, les coalicions, és a dir, a un terreny molt més pràctic.

Els mateixos que ens ensenyaven aquesta diferència (per cert, molts d'ells han exercit com a polítics) sempre ens deien que el moment de la Política havia passat, si més no a Espanya. La transició, el desenvolupament de les institucions locals i autonòmiques i l'establiment de les polítiques més importants o més bàsiques (entengui's aquí sistema fiscal, educació, sanitat, obres públiques, etc) havien deixat en segon terme la ideologia i ara calia fer política. I una merda... amb aquest argumentari, es van saltar tota l'aparició dels neocons, la crisi (de ja fa 30 anys) de la socialdemocràcia, o la generació dels partits temàtics estil Partit Verd, o el ressorgiment de l'extrema-dreta... en fi, una cagada com una catedral suposo que en part condicionada perquè molts d'ells fan recerca en polítiques públiques i era el terreny on podrien sobreviure. En tot cas, deixaven en segon terme qüestions que avui es manifesten com a molt importants

La conjuntura econòmico-social actual ens demostra que aquesta afirmació era una fal·làcia com una catedral. Pel camí s'han imposat el discurs neocon i s'ha entronitzat de la desregulació dels mercats com a principi ordenador de l'economia mundial passaven per davant seu (i nostre, és clar) mentre miravem a un altre lloc. Fins al punt que avui en dia els governants viuen acollonits perquè no sé quina merda d'agències privades diuen que el deute d'un país val tant o tant poc com un altre... tota una demostració d'on resideix el poder.
 
Ha arribat l'hora que tots pugem a l'atril i parlem?

Tot aquest discurs bé a tomb perquè fa dies que penso que ara és més que mai l'hora de la Política. Per als polítics, perquè és la seva feina; i per als ciutadans, perquè tots formem part de la societat. Perquè els Estats han de "recuperar" el poder envers els mercats. Perquè el conjunt de la societat és més important que els beneficis d'uns quants. Perquè la política ens afecta en gairebé tots els àmbits de la nostra vida i molt més del que ens pensem. I per tot plegat, aquesta és una responsabilitat compartida per tots que ha arribat l'hora d'assumir.

Hi ha molta gent que dubta del valor del moviment del 15M i jo també. No estic d'acord amb tots els seus postul·lats (entre desitjos, tonteries i microproblemes, no sé si es pot parlar de moviment, però bé). Però si té algun valor és haver aconseguit que fós el primer contacte amb la política que ha tingut molta gent. Perquè sí, estan fent política. Amb vicis que també podem trobar en els partits actuals, però estan fent política, estan polititzats i han aconseguit que la gent normal (la "common people" dels Pulp), la que acostuma a passar de la política mitjançant generalitzacions i banalitzacions de la mateixa, es pari a pensar algunes coses.

Es pot fer política de moltes maneres: votant a les eleccions; militant en un partit; en una associació; mitjançant el "twitter" o en un bloc; en els avorrits dinars de Nadal; fent una canya amb els amics; a la platja prenent el sol... però ha arribat el moment que tots en fem o que, si més no, siguem crítics amb les decisions que ens afecten. I perquè com deia Aristòtil, l'home és un animal polític. Som-hi?

Cap comentari:

Publica un comentari